ACTA DE LA COMISSIÓ DE MEDI URBÀ DEL CONSELL MUNICIPAL DE SOSTENIBILITAT DE TORREDEMBARRA
A la Sala de Comissions de l’Ajuntament de Torredembarra essent les 19,30 hores del dia 5 de juliol de 2007, es reuneix la Comissió de Medi Urbà del Consell de Sostenibilitat, en reunió extraordinària, que queda constituïda així:
Presideix la reunió Manuel Jiménez, president de la Comissió de Medi Urbà del Consell Municipal de Sostenibilitat i quan ha d’abandonar la reunió per presidir un acte públic el substitueix el vicepresident, Enric Bonan.
Assisteixen: Júlia Ramon, Albert Bonet, Valentin Montaña, Àngels Mercadé, Josep Fortuny i Elisenda Forés que fa de secretaria accidental.
També assisteix Antoni Ripoll, arquitecte municipal i Ramon Ripoll, regidor d’Urbanisme.
A la Sala de Comissions de l’Ajuntament de Torredembarra essent les 19,30 hores del dia 5 de juliol de 2007, es reuneix la Comissió de Medi Urbà del Consell de Sostenibilitat, en reunió extraordinària, que queda constituïda així:
Presideix la reunió Manuel Jiménez, president de la Comissió de Medi Urbà del Consell Municipal de Sostenibilitat i quan ha d’abandonar la reunió per presidir un acte públic el substitueix el vicepresident, Enric Bonan.
Assisteixen: Júlia Ramon, Albert Bonet, Valentin Montaña, Àngels Mercadé, Josep Fortuny i Elisenda Forés que fa de secretaria accidental.
També assisteix Antoni Ripoll, arquitecte municipal i Ramon Ripoll, regidor d’Urbanisme.
Excusen l’ absència: Jordi Riambau, Joaquima Girol, Eusebia Gil-Ortega, Lluís Carles Menal.
ORDRE DEL DIA
L’arquitecte municipal exposa que l’Ajuntament, per tal d’engegar els PEMU va encarregar un estudi sobre les actuacions que tot i no pertànyer al nucli antic podien ajudar a la conservació de la zona. Aquesta fou la raó per la qual es va suspendre les llicències (casa Huguet, carrer de la sort i 4 parcel·les al voltant del carrer de Filadors).
En aquests moment ja està fet l’estudi pel qual es va fer la suspensió de llicències i aquestes estan a punt de caducar, raó per la qual s’hauria de prendre una decisió que consisteix en unes modificacions puntuals del Pla General. Per aquest motiu, des de la regidoria d’Urbanisme s’han elaborat tres documents que serviran per fer l’esmentada modificació del Pla General
1. Modificació puntual del pla general en la zona de Filadors
Pel que fa a aquest àmbit, el que es pretén fer és obrir l’espai públic de Filadors als carrers Nou i Indians. Es proposa contemplar unes zones d’edificació que compensarien la pèrdua d’edificabilitat lligada a aquesta actuació. En la zona més interna es permetria edificació amb PB+3 i PB+4 en una zona on no era, inicialment, edificable. Amb aquesta proposta la plaça s’obriria al carrer Indians. Les parcel·les que donen a Anton Roig se’ls permetria fer una planta baixa a la zona de la plaça. Els edificis que donen a Filadors es mantenen igual que en el Pla General PB+4. Els comerços del carrer Anton Roig podran tenir accés, doncs, per la pròpia plaça. La sortida al carrer Anton Roig afecta una única finca amb dos propietaris. Atenent que la suspensió de llicències s’acaba aquest mes de juliol, cal prendre una decisió per deixar, si més no, la proposta de modificació a punt per ser aprovada.
Es pregunta per quin lloc serà l’accés a l’aparcament subterrani i l’arquitecte contesta que sembla lògic que sigui pel carrer Filadors, tot i no estar, encara, determinada la exactitud de l’indret. En cap cas serà pel carrer Anton Roig.
Es pregunta la motivació de l’Ajuntament. Es respon que per donar integritat a l’espai públic obert i permetre les circulacions creuades que donen sensació de ventilació de l’espai.
Es pregunta si a la plaça està contemplat un parc infantil. En el primer pas, no ho està, tot i que això no vol dir que en el projecte d’urbanització no estigui contemplat, quan arribi el moment d’executar-lo.
Es pregunta si no es pot cercar una altra solució per donar sortida al carrer Anton Roig sense afectar la càrrega sentimental de les cases afectades. Es respon que la possibilitat queda oberta per si alguna de les finques es prestés, amb les compensacions que pogués rebre, o per a que els afectat puguin dir que no estan d’acord, durant el període de consulta.
2. Modificació puntual del pla general en la zona del carrer de la Sort
Pel que fa a la segona proposta de modificació, es tracta de la finca que fa cantonada carrer de la Sort- Francesc Moragues. La proposta permetria guanyar un triangle entre aquest carrers que ampliaria l’espai públic a l’alçada de l’actual rotonda. Es pot fer acumulant la màxima edificabilitat en la zona més propera a la zona edificada amb PB+4. Els propietaris reduirien una mica el seu jardí privat. Amb tot, no hi ha prou sostre per compensar el canvi proposat. Per tenir el triangle públic, de fet, cal expropiació del terreny. S’està plantejant una expropiació consistent en compensar els 1300m2 que manquen fora d’aquesta mateixa zona.
No hi ha hagut converses directes amb el propietari sinó amb uns familiars que si bé no diuen que sí, tampoc es neguen de forma radical. Amb l’aprovació del document, es podrien emetre les al·legacions per part del propietari.
Es pregunta l’origen de la proposta i es respon que dels mateixos tècnics que havien fet l’estudi previ, com en el cas anterior. De fet, els tècnics, havien fet altres propostes, sempre fora de l’àrea afectada pel PEMU, que l’Ajuntament va decidir, finalment, no considerar.
Es reconeix que potser no s’ha sabut comunicar prou bé els objectius a la ciutadania en general. De tota manera, sempre s’ha prioritzat donar la informació en primer lloc als propietaris.
3. Modificació puntual del pla general en la zona del Portal de Padrines
Es una proposta d’espai públic entre el Castell i el CEIP Anton Roig. Els espais contemplats com a edificables poden incrementar l’edificabilitat en un cos. La porta d’accés a l’edifici seria una rotonda. Hi ha tres unitats d’actuació en la proposta actual. La part de dalt, més propera al Castell, la illa-actual aparcament i la zona del carrer de la Muralla, més avall, on hi ha la zona de cases més habitades. En les tres s’actuaria de forma independent. Pot haver alguna resistència per part dels propietaris en assumir els costos d’urbanització, ja que hi ha una part important de zona enjardinada. En aquest cas es podria estudiar que l’Ajuntament se’n fes càrrec d’una part dels costos.
Com en els altres tres casos, hi haurà el període d’al·legacions per a que la propietat pugui fer les seves aportacions.
Es fa veure que desapareixerà l’aparcament més gran del municipi, tot i que pot ser que acabi havent un aparcament subterrani.
El regidor d’Urbanisme explica que la propera setmana es farà un acte públic més ampli per comunicar a la ciutadania aquestes tres propostes. El proper projecte que s’aportarà a la comissió de medi urbà serà el de la N-340. L’arquitecte està preparant un catàleg de possibles obres a desenvolupar en els propers 4 anys que també es presentarà a la comissió, juntament amb els costos que representen i el seu finançament. Es demana en quin punt del projecte ha d’intervenir el CMST: idea, esborrany, document per ser al·legat, etc. i des del consell es respon que la fase més convenient sembla ser la fase més inicial. El regidor reclama lleialtat amb els acords presos en comissió.
La mecànica proposada és, primer, presentar els projectes als i les regidores, després al CMST i, per últim, a la ciutadania.
Es pregunta pel PEMU i s’informa que el redactor del PEMU farà primer unes reunions amb les entitats per donar-se a conèixer. El CMST faria, en tots els casos, la funció de “termòmetre” de l’opinió ciutadana. De fet, aquesta és una de les funcions del propi Consell.
També es pregunta sobre el control de l’eficiència dins els edificis i quines accions pot fer la regidoria. També es pregunta si la regidoria pot actuar sobre les qüestions paisatgístiques. L’arquitecte municipal respon que, de fet, hi ha el propi codi de l’edificació i hi ha la possibilitat de fer ordenances municipals al respecte. El seguiment actual correspon al control de la pròpia edificació fins el moment d’entrar a habitar la vivenda.
Es pregunta sobre els mecanismes de control i es reconeix que no hi ha més control ja que l’esforç no compensaria. De fet, es fa un mostratge aleatori de les certificacions que emeten els arquitectes de cada obra. De tota manera en la llicència d’obres hi ha tot un seguit de condicions que és necessari complir per tenir la llicència d’habitabilitat. En el cas del PEMU és més fàcil per l’impacte que té sobre la pròpia ciutadania una actuació que no s’adeqüi a la legislació establerta. Es podria aprofitar per marcar alguns requisits que haurien de complir els edificis que envolten el casc antic, ja que complint alguns criteris mínims estètics s’estaria d’acord amb els criteris del casc antic. De fet, es contemplen criteris estètics de les façanes en la modificació que se’ns ha proposat en aquesta reunió.
L’única possibilitat d’ampliar la suspensió i poder tancar el document és l’aprovació d’aquesta proposta que avui s’ha presentat al CMST. Es demana que el procés d’al·legacions estigui ben publicitat i llavors no seria tant imprescindible que els períodes d’al·legacions siguin llargs.
I sense més temes a tractar es tanca la sessió a les 21,30 hores.
El vicepresident /// La secretaria accidental
Enric Bonan /// Elisenda Forés
ORDRE DEL DIA
L’arquitecte municipal exposa que l’Ajuntament, per tal d’engegar els PEMU va encarregar un estudi sobre les actuacions que tot i no pertànyer al nucli antic podien ajudar a la conservació de la zona. Aquesta fou la raó per la qual es va suspendre les llicències (casa Huguet, carrer de la sort i 4 parcel·les al voltant del carrer de Filadors).
En aquests moment ja està fet l’estudi pel qual es va fer la suspensió de llicències i aquestes estan a punt de caducar, raó per la qual s’hauria de prendre una decisió que consisteix en unes modificacions puntuals del Pla General. Per aquest motiu, des de la regidoria d’Urbanisme s’han elaborat tres documents que serviran per fer l’esmentada modificació del Pla General
1. Modificació puntual del pla general en la zona de Filadors
Pel que fa a aquest àmbit, el que es pretén fer és obrir l’espai públic de Filadors als carrers Nou i Indians. Es proposa contemplar unes zones d’edificació que compensarien la pèrdua d’edificabilitat lligada a aquesta actuació. En la zona més interna es permetria edificació amb PB+3 i PB+4 en una zona on no era, inicialment, edificable. Amb aquesta proposta la plaça s’obriria al carrer Indians. Les parcel·les que donen a Anton Roig se’ls permetria fer una planta baixa a la zona de la plaça. Els edificis que donen a Filadors es mantenen igual que en el Pla General PB+4. Els comerços del carrer Anton Roig podran tenir accés, doncs, per la pròpia plaça. La sortida al carrer Anton Roig afecta una única finca amb dos propietaris. Atenent que la suspensió de llicències s’acaba aquest mes de juliol, cal prendre una decisió per deixar, si més no, la proposta de modificació a punt per ser aprovada.
Es pregunta per quin lloc serà l’accés a l’aparcament subterrani i l’arquitecte contesta que sembla lògic que sigui pel carrer Filadors, tot i no estar, encara, determinada la exactitud de l’indret. En cap cas serà pel carrer Anton Roig.
Es pregunta la motivació de l’Ajuntament. Es respon que per donar integritat a l’espai públic obert i permetre les circulacions creuades que donen sensació de ventilació de l’espai.
Es pregunta si a la plaça està contemplat un parc infantil. En el primer pas, no ho està, tot i que això no vol dir que en el projecte d’urbanització no estigui contemplat, quan arribi el moment d’executar-lo.
Es pregunta si no es pot cercar una altra solució per donar sortida al carrer Anton Roig sense afectar la càrrega sentimental de les cases afectades. Es respon que la possibilitat queda oberta per si alguna de les finques es prestés, amb les compensacions que pogués rebre, o per a que els afectat puguin dir que no estan d’acord, durant el període de consulta.
2. Modificació puntual del pla general en la zona del carrer de la Sort
Pel que fa a la segona proposta de modificació, es tracta de la finca que fa cantonada carrer de la Sort- Francesc Moragues. La proposta permetria guanyar un triangle entre aquest carrers que ampliaria l’espai públic a l’alçada de l’actual rotonda. Es pot fer acumulant la màxima edificabilitat en la zona més propera a la zona edificada amb PB+4. Els propietaris reduirien una mica el seu jardí privat. Amb tot, no hi ha prou sostre per compensar el canvi proposat. Per tenir el triangle públic, de fet, cal expropiació del terreny. S’està plantejant una expropiació consistent en compensar els 1300m2 que manquen fora d’aquesta mateixa zona.
No hi ha hagut converses directes amb el propietari sinó amb uns familiars que si bé no diuen que sí, tampoc es neguen de forma radical. Amb l’aprovació del document, es podrien emetre les al·legacions per part del propietari.
Es pregunta l’origen de la proposta i es respon que dels mateixos tècnics que havien fet l’estudi previ, com en el cas anterior. De fet, els tècnics, havien fet altres propostes, sempre fora de l’àrea afectada pel PEMU, que l’Ajuntament va decidir, finalment, no considerar.
Es reconeix que potser no s’ha sabut comunicar prou bé els objectius a la ciutadania en general. De tota manera, sempre s’ha prioritzat donar la informació en primer lloc als propietaris.
3. Modificació puntual del pla general en la zona del Portal de Padrines
Es una proposta d’espai públic entre el Castell i el CEIP Anton Roig. Els espais contemplats com a edificables poden incrementar l’edificabilitat en un cos. La porta d’accés a l’edifici seria una rotonda. Hi ha tres unitats d’actuació en la proposta actual. La part de dalt, més propera al Castell, la illa-actual aparcament i la zona del carrer de la Muralla, més avall, on hi ha la zona de cases més habitades. En les tres s’actuaria de forma independent. Pot haver alguna resistència per part dels propietaris en assumir els costos d’urbanització, ja que hi ha una part important de zona enjardinada. En aquest cas es podria estudiar que l’Ajuntament se’n fes càrrec d’una part dels costos.
Com en els altres tres casos, hi haurà el període d’al·legacions per a que la propietat pugui fer les seves aportacions.
Es fa veure que desapareixerà l’aparcament més gran del municipi, tot i que pot ser que acabi havent un aparcament subterrani.
El regidor d’Urbanisme explica que la propera setmana es farà un acte públic més ampli per comunicar a la ciutadania aquestes tres propostes. El proper projecte que s’aportarà a la comissió de medi urbà serà el de la N-340. L’arquitecte està preparant un catàleg de possibles obres a desenvolupar en els propers 4 anys que també es presentarà a la comissió, juntament amb els costos que representen i el seu finançament. Es demana en quin punt del projecte ha d’intervenir el CMST: idea, esborrany, document per ser al·legat, etc. i des del consell es respon que la fase més convenient sembla ser la fase més inicial. El regidor reclama lleialtat amb els acords presos en comissió.
La mecànica proposada és, primer, presentar els projectes als i les regidores, després al CMST i, per últim, a la ciutadania.
Es pregunta pel PEMU i s’informa que el redactor del PEMU farà primer unes reunions amb les entitats per donar-se a conèixer. El CMST faria, en tots els casos, la funció de “termòmetre” de l’opinió ciutadana. De fet, aquesta és una de les funcions del propi Consell.
També es pregunta sobre el control de l’eficiència dins els edificis i quines accions pot fer la regidoria. També es pregunta si la regidoria pot actuar sobre les qüestions paisatgístiques. L’arquitecte municipal respon que, de fet, hi ha el propi codi de l’edificació i hi ha la possibilitat de fer ordenances municipals al respecte. El seguiment actual correspon al control de la pròpia edificació fins el moment d’entrar a habitar la vivenda.
Es pregunta sobre els mecanismes de control i es reconeix que no hi ha més control ja que l’esforç no compensaria. De fet, es fa un mostratge aleatori de les certificacions que emeten els arquitectes de cada obra. De tota manera en la llicència d’obres hi ha tot un seguit de condicions que és necessari complir per tenir la llicència d’habitabilitat. En el cas del PEMU és més fàcil per l’impacte que té sobre la pròpia ciutadania una actuació que no s’adeqüi a la legislació establerta. Es podria aprofitar per marcar alguns requisits que haurien de complir els edificis que envolten el casc antic, ja que complint alguns criteris mínims estètics s’estaria d’acord amb els criteris del casc antic. De fet, es contemplen criteris estètics de les façanes en la modificació que se’ns ha proposat en aquesta reunió.
L’única possibilitat d’ampliar la suspensió i poder tancar el document és l’aprovació d’aquesta proposta que avui s’ha presentat al CMST. Es demana que el procés d’al·legacions estigui ben publicitat i llavors no seria tant imprescindible que els períodes d’al·legacions siguin llargs.
I sense més temes a tractar es tanca la sessió a les 21,30 hores.
El vicepresident /// La secretaria accidental
Enric Bonan /// Elisenda Forés
No hay comentarios:
Publicar un comentario